Disseny i creació d'una corona

Vaig començar amb una pluja d'idees. El primer que em va sorgir va ser la imatge típica.
Després vaig pensar en el logo d'una saga de videojocs que es diu Kingdom Hearts, però la vaig descartar. Era massa "normal".

Després, anailtzant el material, vaig pensar en una cosa tipus aixó:
Però crec que estava bastant clar que no era el tipus de corona adeqüat. Observant als meus companys em va fer riure un moviment d'un dells que s'estava provant uns models per a la representació. Em va recordar a un dels moviment que fa al principi de la pel·lícula del senyor dels anells en Sauron. I em va venir al cap la figura del seu casc, amb unes punxes verticals molt prominents:Això va ser fonamental pel disseny. Ja tenía una idea per les punxes superiors. A més, li vaig afegir al meu disseny una curvatura, per a que no quedés tan ceremonial. Així doncs, nomès em quedaba la part inferior. I vaig escollir una tiara que porta un personatge de Devil May Cry, un videojoc:
Em va agradar el detall de la perla al centre, així que la vaig implementar al meu disseny. Això és el que va sortir després de 4 hores de tallar metall i barallar-me amb els fils de cuir que la Lluisa em va deixar molt amablement:

Tipografía per al Llibre d'artista

Els premis Delta

Què són els premis Delta?

Són premis otorgats desde l'any 1961 per ADI-FAD. Aquests son el millor referent a tot Espanya de l'estat del disseny industrial gràcies al nivell de les peçes que, biennalment, opten a aconseguir el preuat premi de mans d'un jurat d'experts i professionals.

Tot i que avui tenen caràcter biennal, es van concedir anualment fins al 1993, amb el parèntesi dels anys 1971-1973 i 1982-1983, en els quals no es van poder atorgar.

Els seus objectius són fer costat i destacar la excel·lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya, així com promoure el reconeixement públic d'aquells productes que destaquen pel seu caràcter innovador. Volen enfatitzar l'eminent rol social del disseny.


Què és el FAD i quines categories hi ha?

ADI-FAD són les sigles de l'Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i Disseny de Barcelona.

Existeixen dos cateogories: la de treball lliure (denominada també Categoria A) i la de projecte de fi d'estudis (Categoria B).

Premis Delta: 50 anys amb el diseny

El 16 de març, després d'anar al festival de curts Curt Ficcions, vam visitar el Palau Robert, a on hi havia l'exposició Premios Delta: 50 años con el diseño 1960-2010. Aquesta era una mostra que reunia per primer cop (des del 4 d'octubre de 2010) una amplia sel·lecció retrospectiva d'objectes galardonats amb els prestigiosos premis Delta, otorgats desde 1961 per ADI-FAD.


Un dels elements que més em va cridar l'atenció va ser la Marquesina Pal·li-2, de Josep Lluís Canosa, donc era la parada de bus típica que es troba a tot arreu.

Un altre dels objectes que em va sorprendre va ser el Fanal Town, de Rosa Clotet, que va guanyar el Premi Delta de Plata el 1991 per incorporar vlors urbns en un element que procedeix del repertori de l'enlluernament vial.

També em va sobtar el seient Binari, de Jordi Badia Farré, que va obtindre el Premi Delta d'Or al 2005 pel seu origen com a resposta a una necessitat formulada per un usuari en què conflueixen client, dissenyador i empresa per crear un nou tipus de seient de tractament ergonòmic acurat.

Festival Curt Ficcions

El 16 de març tot el grup de 2n de Batxillerat Artístic vam anar a Barcelona, al Cinema Alexandra, a on es celebrava el "14º Festival de cortos" anomenat Curt Ficcions, relacionat amb l'assignatura de Fonaments del Disseny.

Vam acudir a la sessió de "¡Ay que pronto!", a on ens van presentar els curts La historia de siempre, de José Luis Montesinos; Serendipia, de María Sanz Esteve; Amona Putz, de Telmo Esnal; Estar aquí, de Silvia González Laá; El mueble de las fotos, de Giovanni Maccelli; Padre modelo, de Alejandro Marzoa; Tosferina, d'Álvaro Alonso i La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia.

La sessió va durar 1:15h aproximadament, va ser curt però intens.

Personalment, el curt que més em va agradar va ser El mueble de las fotos, per la intensitat del tema en relació amb el temps utilitzat i per la manera cómica de descriure'l.

Sortida a la Fundació Tàpies sobre Anna Maria Maiolino

Anna Maria Maiolino neix a Itàlia al 1942, però se'n va a Veneçuela a estudiar bellesarts. Sobre aquesta etapa vam veure la escultura Glu,glu,glu, que parla de la insatisfacció de l'home i la gana que es passa al Brazil.

Desprès vam veure una obra que consta de motllos d'escultura, i parla, en general, de l'úter. Tot seguit, vam observar tot un seguit d'obres fetes tirant una gota de pintura i movent el paper per a que caigués d'una manera determinada, i obres de vidre fetes amb una sola bufada.

Seguidament, hi havien obres que semblaven defecacions fetes així a propósit, i una obra que consta d'un terra plè d'ous amb un pedestal en mig a on reposa un ou fecundat trencat.

Sortida sobre Mariscal a la Pedrera

Vam començar la exposició entrant en un "bosc de esboços", alguns a color i alguns en llàpis, que amagava una de les obres més reconegudes: el CRASH! Desprès vam seguir veient els 3 garriris, les tipografies de lletres (sempre en color) amb un punt de kisch i barroc, l'apartat del lettering (lletra dibuixada).

Després vam estar comentant el cartell de l'American Cup, seguida de la làmpada dels dos amics telepàtics, a on la conexió entre ambdós és la llum. També vam estudiar el Julian (escultura per la Vinçon) i el Gambinus (escultura del passeig Colón).

Després vam estar admirant els diferents logotips creats per ell, com el de Bancaja (asterisk, el significat del cual és claredat d'informació) i el de Onda Cero, el del Zoo de Barcelona, el de Cosi (museu de la ciència d'Ohaio), l'ajuntament de Gavà, l'H&M, etc...

A tot aixó els seguia les revistes a on es publiquen les seves creacions, com la NewYorker, la Design Gráfico, Apo, etc... I tot seguit, els dissenys de teixits amb molts colors llampants, al igual que una col·lecció de vestits amb un mateix maniquí, totalment anticuats, que representaven una crítica a l'anterior col·lecció exposta a la Pedrera, que tractava dels primers vestits sense corsé.

Més endevant li va tocar el torn a Cobi, un gos d'atura aplastat per un camió, que va arribar a ser el símbol de les olimpíades del 1998, juntament amb una gran col·lecció d'objectes referits a ell, com tasses, peluxos, cómics, etc...

Un seguit de coberts dins una vitrina obrien després el pas a una espècie de retàule postmodernista, amb el rei com a centre, a Mallorca amb l'uniforme d'oficial i descalç. Per continuació hi havia un tràiler de la pel·lícula "El chico".

Finalment, vam atravessar un altre bosc, aquest cop de teles semitransparents simulant un bosc amb lluna plena.