Sortida a la Fundació Tàpies sobre Anna Maria Maiolino

Anna Maria Maiolino neix a Itàlia al 1942, però se'n va a Veneçuela a estudiar bellesarts. Sobre aquesta etapa vam veure la escultura Glu,glu,glu, que parla de la insatisfacció de l'home i la gana que es passa al Brazil.

Desprès vam veure una obra que consta de motllos d'escultura, i parla, en general, de l'úter. Tot seguit, vam observar tot un seguit d'obres fetes tirant una gota de pintura i movent el paper per a que caigués d'una manera determinada, i obres de vidre fetes amb una sola bufada.

Seguidament, hi havien obres que semblaven defecacions fetes així a propósit, i una obra que consta d'un terra plè d'ous amb un pedestal en mig a on reposa un ou fecundat trencat.

Sortida sobre Mariscal a la Pedrera

Vam començar la exposició entrant en un "bosc de esboços", alguns a color i alguns en llàpis, que amagava una de les obres més reconegudes: el CRASH! Desprès vam seguir veient els 3 garriris, les tipografies de lletres (sempre en color) amb un punt de kisch i barroc, l'apartat del lettering (lletra dibuixada).

Després vam estar comentant el cartell de l'American Cup, seguida de la làmpada dels dos amics telepàtics, a on la conexió entre ambdós és la llum. També vam estudiar el Julian (escultura per la Vinçon) i el Gambinus (escultura del passeig Colón).

Després vam estar admirant els diferents logotips creats per ell, com el de Bancaja (asterisk, el significat del cual és claredat d'informació) i el de Onda Cero, el del Zoo de Barcelona, el de Cosi (museu de la ciència d'Ohaio), l'ajuntament de Gavà, l'H&M, etc...

A tot aixó els seguia les revistes a on es publiquen les seves creacions, com la NewYorker, la Design Gráfico, Apo, etc... I tot seguit, els dissenys de teixits amb molts colors llampants, al igual que una col·lecció de vestits amb un mateix maniquí, totalment anticuats, que representaven una crítica a l'anterior col·lecció exposta a la Pedrera, que tractava dels primers vestits sense corsé.

Més endevant li va tocar el torn a Cobi, un gos d'atura aplastat per un camió, que va arribar a ser el símbol de les olimpíades del 1998, juntament amb una gran col·lecció d'objectes referits a ell, com tasses, peluxos, cómics, etc...

Un seguit de coberts dins una vitrina obrien després el pas a una espècie de retàule postmodernista, amb el rei com a centre, a Mallorca amb l'uniforme d'oficial i descalç. Per continuació hi havia un tràiler de la pel·lícula "El chico".

Finalment, vam atravessar un altre bosc, aquest cop de teles semitransparents simulant un bosc amb lluna plena.

Visita a la exposició "Vacca"

El 3 de novembre vam anar a veure una exposició titulada "Vacca: entre la destresa i el desastre", la obra principal de la qual era una "escultura sonora".

La primera sensació al veure-la va ser la impresió de la abstracticitat i la simplicitat mostrades. També sobta la buidor de la sala a on es sitúa la obra, ja que en aproximadament 21 m² únicament s'exposa aquesta obra de 2,5x0,70m. Els sons, melodies i diàlegs emesos de les diferents ràdios eren una magnífica ambientació.

El compost consta de 6 ràdios, 3 de les quals estan modificades per emetre determinats sons en repetició contínua i crescendos i decrescendos. Les altres tres mostraven emisions d'altres cadenes (de veu, no de música). Tot aixó emmarcat amb mig marc barroc de fusta cromada en daurat i sostés per filferros a una estructura metàlica situada al sostre.

Desprès d'observar durant una estona la peça, vam baixar a una sala on vam poguer inercambiar idees amb el creador, Vicens Vacca. A mi em va endreçar una mica les idees i em va aclarar alguns dubtes, com qué era per a ell l'art, qué representava la obra, etc.

Per últim s'ens va presentar un llibre recopilatori de les seves obres, segon motiu de la exposició.

Creació del logo "Arts Bellera"

Tenint en compte tot el que un logo ha de ser, i partint d'aquestes referències, vaig començar a disenyar un logo per Arts Bellera.

Em va costar començar. Primerament, havia de buscar un tipus de lletra amb els atributs correctes. Havia de ser entenedor, clar, atractiu visualment, ...
Una vegada vaig trobar la font base, vaig començar a buscar maneres de ditorsionar-la (sense que acabés de perdre els seus principals atributs), a fer-la més atractiva i més simple.
Vaig haber de provar un bon fotimer d'efectes fins arribar a resultats satisfactoris. Vaig triar varies alternatives, per poder tindre opció a combinar tipus de lletra.
Un cop triats, els següent procès es basaba en el color. Vaig pensar moltísimes alternatives, desde degradats,fins a combinacions de 3, 4 o fins i tot 5 colors i tonalitats. Vaig caure en que un dels atributs més importants d'un logo és la senzillesa. Per això vaig acabar escollint una combinació de dos colors. I aquests dos colors havien de recordar a l'escola. L'antic logo de la mateixa el dominava el color blau. Una bona opció era utilitzar aquest mateix color amb la finalitat de tindre un millor reconeixement, interpretació i vinculació amb el centre.Havent finalitzat aquesta etapa, el següent pas eren les lletres de la paraula "ARTS". ERl primer que em va vindre al cap va ser el que finalment vaig utilitzar: Unes lletres amb una caligrafía simple d'escrit a mà, més concretament, de la meva pròpia mà.Ara nomès havia de donar-les una tonalitat (vaig escollir el negre, per ser més neutral) i posicionar-les allà on convinguès. Ja tenia el meu logo finalitzat.També havia de fer una marca un tant més petita, però igualment reiconeixible.Per suposat, a part del ja mostrat vaig fer una cinquena més de logos, però jo vaig triar aquest com el millor al meu semblant.