El 3 de novembre vam anar a veure una exposició titulada "Vacca: entre la destresa i el desastre", la obra principal de la qual era una "escultura sonora".
La primera sensació al veure-la va ser la impresió de la abstracticitat i la simplicitat mostrades. També sobta la buidor de la sala a on es sitúa la obra, ja que en aproximadament 21 m² únicament s'exposa aquesta obra de 2,5x0,70m. Els sons, melodies i diàlegs emesos de les diferents ràdios eren una magnífica ambientació.
El compost consta de 6 ràdios, 3 de les quals estan modificades per emetre determinats sons en repetició contínua i crescendos i decrescendos. Les altres tres mostraven emisions d'altres cadenes (de veu, no de música). Tot aixó emmarcat amb mig marc barroc de fusta cromada en daurat i sostés per filferros a una estructura metàlica situada al sostre.
Desprès d'observar durant una estona la peça, vam baixar a una sala on vam poguer inercambiar idees amb el creador, Vicens Vacca. A mi em va endreçar una mica les idees i em va aclarar alguns dubtes, com qué era per a ell l'art, qué representava la obra, etc.
Per últim s'ens va presentar un llibre recopilatori de les seves obres, segon motiu de la exposició.
