jueves, 9 de diciembre de 2010

Sortida a la Fundació Tàpies sobre Anna Maria Maiolino


Anna Maria Maiolino neix a Itàlia al 1942, però se'n va a Veneçuela a estudiar bellesarts. Sobre aquesta etapa vam veure la escultura Glu,glu,glu, que parla de la insatisfacció de l'home i la gana que es passa al Brazil.

Desprès vam veure una obra que consta de motllos d'escultura, i parla, en general, de l'úter. Tot seguit, vam observar tot un seguit d'obres fetes tirant una gota de pintura i movent el paper per a que caigués d'una manera determinada, i obres de vidre fetes amb una sola bufada.

Seguidament, hi havien obres que semblaven defecacions fetes així a propósit, i una obra que consta d'un terra plè d'ous amb un pedestal en mig a on reposa un ou fecundat trencat.

Sortida sobre Mariscal a la Pedrera


Vam començar la exposició entrant en un "bosc de esboços", alguns a color i alguns en llàpis, que amagava una de les obres més reconegudes: el CRASH! Desprès vam seguir veient els 3 garriris, les tipografies de lletres (sempre en color) amb un punt de kisch i barroc, l'apartat del lettering (lletra dibuixada).

Després vam estar comentant el cartell de l'American Cup, seguida de la làmpada dels dos amics telepàtics, a on la conexió entre ambdós és la llum. També vam estudiar el Julian (escultura per la Vinçon) i el Gambinus (escultura del passeig Colón).

Després vam estar admirant els diferents logotips creats per ell, com el de Bancaja (asterisk, el significat del cual és claredat d'informació) i el de Onda Cero, el del Zoo de Barcelona, el de Cosi (museu de la ciència d'Ohaio), l'ajuntament de Gavà, l'H&M, etc...

A tot aixó els seguia les revistes a on es publiquen les seves creacions, com la NewYorker, la Design Gráfico, Apo, etc... I tot seguit, els dissenys de teixits amb molts colors llampants, al igual que una col·lecció de vestits amb un mateix maniquí, totalment anticuats, que representaven una crítica a l'anterior col·lecció exposta a la Pedrera, que tractava dels primers vestits sense corsé.

Més endevant li va tocar el torn a Cobi, un gos d'atura aplastat per un camió, que va arribar a ser el símbol de les olimpíades del 1998, juntament amb una gran col·lecció d'objectes referits a ell, com tasses, peluxos, cómics, etc...

Un seguit de coberts dins una vitrina obrien després el pas a una espècie de retàule postmodernista, amb el rei com a centre, a Mallorca amb l'uniforme d'oficial i descalç. Per continuació hi havia un tràiler de la pel·lícula "El chico".

Finalment, vam atravessar un altre bosc, aquest cop de teles semitransparents simulant un bosc amb lluna plena.